En les eleccions sindicals de 1963, 1966 i 1971 van augmentar molt les persones de CCOO nomenades com a enllaços sindicals en moltes empreses. Des de 1962 fins al 1972 es van a fer unes 1714 vagues parcials,… CCOO en aquell indesitjable context històric s’havia consolidat com una entitat opositora al règim franquista, en la defensa i reivindicació en millores laborals concretes als centres de treball i també amb una visió més general dels interessos de la classe treballadora.

Per aquests motius i per la por del règim a la força creixen de la classe obrera organitzada, havien apressat al nucli dirigent de CCOO al juny de 1972 durant una reunió. Es tractava de Marcelino Camacho, Nicolás Sartorius, Francisco García Salve, Eduardo Saborido, Fernando Soto, Francisco Acosta, Juan Muñoz Zapico, Miguel Ángel Zamora, Pedro Santisteban i Luis Fernández Costilla.

A l’escrit del fiscal, ple de referències al passat personal, i de participació en actes de representació dels treballadors per part dels acusats, i no en fets concrets, resumeix: “Con lo sumariamente expuesto se evidencia que la Agrupación Comisiones Obreras es una organización filial del Partido Comunista de España tendente a la violenta destrucción de la actual estructura del Estado Español”.

La brutalitat de l’acusació, en la que es demanaven penes de 20 anys i un dia de presó per uns fets que es podien resumir en una reunió de representants de treballadors d'àmbit estatal, va ser motiu d’una gran campanya de solidaritat a Espanya, Europa, i fins i tot Estats Units. Persones com Noam Chomsky, Marlon Brando, i moltes altres van anunciar el seu recolzament als apressats i van anunciar la seva presència el dia del judici. Sindicats anglesos i de la resta d’europa van participar en manifestacions a l’estat espanyol.

El Tribunal de Orden Público va avançar la data del judici donada la pressió internacional que el règim estava rebent, i per tal d’impedir que diferents personalitats, sindicats i altres entitats que volien protestar el mateix dia del judici vinguessin. Amb l’avançament de la data al 20 de desembre, el judici va coincidir amb l’atemptat contra Carrero Blanco, i els advocats i advocades dels acusats van demanar un aplaçament, a la qual cosa el magistrat va contestar “no sólo no se aplaza el juicio, sinó que si por mí fuera, los fusilaba a todos ahora mismo”. El judici es va iniciar a les 16 hores en comptes de les 10.

Les penes van ser brutals, d’entre 20 anys i un dia, i 12 anys i un dia. I els 10 companys van continuar a presó. Es cert que al 1975 el Tribunal Supremo va reduir les penes, igualment injustes, a 6 anys i un dia com a màxim, i que van ser indultats pel rei ja després de la mort del dictador que va organitzar la seva coronació.

Els paral·lelismes amb certes situacions actuals són massa greus. No sembla que l’evolució democràtica hagi tingut la repercussió que caldria al sistema legislatiu i judicial espanyol.

Més informació:

http://www.sinpermiso.info/textos/juicios-para-la-historia-iii-el-proceso-1001

https://www.cuartopoder.es/ideas/2019/06/28/el-proceso-1001-ccoo-y-el-movimiento-obrero-baluartes-de-la-democracia-en-espana/